Xerradetes

Un parei de ventes en bon moment mos han deixat permetret-nos es luxe de tenir una dona de fer net. Maria d'Uruguay , catòlica i curiosa i petita, ni un metro 40 deu fer. Un petit indi que enves de lluitar contra pumas lluita contra montanyes de roba i sa pols de darrera se televisió de plasma. Sempre nam amb cotxo junts; m'acompanya un tros dins es seu opel astra blau, i sempre me conta lo mateix: viatges a països llunyans, de platges blanques i esglèsies com un cucurucho de gelat, Turquia , el fi del món li fa ganes, que Turquia no te platges blanques ni esglèsies li es ben igual. Que sa creu rotja és suïssa també, i desde que ikea és es rus jo també vull anar de viatge , a machupichu capital, enfora d'aqui.

Del infern congelat i el cel ences

Avui demati a les 09.53 encara despert, despues de una nit moguda me pill a jo mateix cercant màquina des temps a nes google.Per fer acabar aquest hivern llarg dur i fred que visc de fi de setmana a fi de setmana. Entre setmana me morc de pena, es dia el pas somniant amb besades de barcelona, cançons d'antònia font i amb sa meva bicicleta de l'any 79; que ma duit a tants de llocs maravellosos. En de dia somniant, en se nit no puc ni tancar es ulls. Tan inquiet, tan perdut; com si tengués por d'un pic haver tancat es ulls i no obrir-los mai més. S'hivern ha d'existir, ha de ser fred i trist, casi depresiu, perque s'estiu pugui ser s'arribada del sol, de s'amor i de sa felicitat. Amb aquesta tonteria m'intent consolar, però en dematins com aquests, tot sol dins es meu llit de matrimoni mirant Fight Club m'imagin com una bala de 12mm empesa per se reacció química explosiva de sa pólvora sortint des canó d'una magnunm modelo 45 atravessant a velocitat llum es 3 centímentros que hi ha entre es canó i es meu cap i se matèria que a nes darrer moment de sa seva existència deixa un quadro a sa pared darrera jo, que hagués deixat mort d'enveja s'esquelet d'en Pablo Picasso en persona. Evidentment, això no és una opció sèria, per lo menos no del tot. Així que l'infern segueix congelat mentres el cel sa fon amb un foc més calent que es nucli des Sol. Com els estius acaben antes de que un s'en doni compte, han comencat els hiverns però no deixen de ser-hi ni quan ja sa n'han anat. Jo som sa vida despreciada de n'Alexander.

SE PETITA MOSCE

Bwwww Bwwww sense turrar aquell mosquito petit negre en ales transparents ulls plens de ulls petits i amb una trompa de elefant donave voltes per dins se meva habtacio.Si haguesin estat visibles ses retxes que aquell mosquito deixave dibuxades dins aire de se meva habitacio aixi com es avions deixen retxes a nel cel blau precios , haguesin estat formes tan guapes i complexes que ni es ulls ni es cap ni siquere es cor haguesin pogut entendre. Picassos en retxes de espuma dins el blau de la mar , reflctades a nel cel blau. Pero sense elles , sense aqueste magia es mosquito perdia es seu art i lo unic que feia en aquell moment era posar mes des nirvis de mala manera.Amb una retxa mes a nes picasso se mosque negra se va seure a descansar demunt se meva cuixa segurament per pensar com seguir es quadro. Amb un cuart de segon se meva ma rapid com un llamp va partir per agafa se mosca i le va tanca dins es meu puny.Alla esteia se mosque dins es meu puny jo deu en tot es poder de aquest mon i ella res menos de 2 gramms de materia organica encarcelade entre es meus dits.Le podria esclafar amb un segons sense es mes minim esforc i olvidar le en 5 segons mes, pero qui me hagues perdonat se falte de un nau picasso a nel mon.Se mosca havia nescut per dibuxa retxes dins laire i jo per disfruta de veure la i no per llevar li sa vida aixi se mosca va seguir se seva vida afora de se meva habitacio , a ns carrer on le vac deixar volar , volar fins a ses estrelles per may mes torna la a veure.