SE PETITA MOSCE

Bwwww Bwwww sense turrar aquell mosquito petit negre en ales transparents ulls plens de ulls petits i amb una trompa de elefant donave voltes per dins se meva habtacio.Si haguesin estat visibles ses retxes que aquell mosquito deixave dibuxades dins aire de se meva habitacio aixi com es avions deixen retxes a nel cel blau precios , haguesin estat formes tan guapes i complexes que ni es ulls ni es cap ni siquere es cor haguesin pogut entendre. Picassos en retxes de espuma dins el blau de la mar , reflctades a nel cel blau. Pero sense elles , sense aqueste magia es mosquito perdia es seu art i lo unic que feia en aquell moment era posar mes des nirvis de mala manera.Amb una retxa mes a nes picasso se mosque negra se va seure a descansar demunt se meva cuixa segurament per pensar com seguir es quadro. Amb un cuart de segon se meva ma rapid com un llamp va partir per agafa se mosca i le va tanca dins es meu puny.Alla esteia se mosque dins es meu puny jo deu en tot es poder de aquest mon i ella res menos de 2 gramms de materia organica encarcelade entre es meus dits.Le podria esclafar amb un segons sense es mes minim esforc i olvidar le en 5 segons mes, pero qui me hagues perdonat se falte de un nau picasso a nel mon.Se mosca havia nescut per dibuxa retxes dins laire i jo per disfruta de veure la i no per llevar li sa vida aixi se mosca va seguir se seva vida afora de se meva habitacio , a ns carrer on le vac deixar volar , volar fins a ses estrelles per may mes torna la a veure.

No hay comentarios:

Publicar un comentario