De moments inolvidables i segons infinits

Es meu profesor de mates a alemania un dia me va explica se relativitat des temps de una manera tan bona q no he conseguit olvidar lo en tot aquests anys.Es temps no pasa iwal de rapid dins es vatal pixant que a devant se porta fent cola en pixera.No fa falte dir q aixo es mes que cert, avui he pasat un de aquests moments q no se poden explica ni conta ni gravar ni recorda casi casi , felic per un parei de segons sense motiu concret segut demunt un bordillo amb un amic devall un abre mirrant com es sol brilla en ple novembre com si fos un dia de aquests de agost que fan que se vida sigui vida.Es temps no pareixia flotja una camera llenta ses fulles des abre no se mauen el mon aturra . A ns cap res de res , ni mica, 4 nubes pasajeras en formes que per descriure les se heurien de omplir llibres.Llibres que valdria le pena omplir en aquest moment , hi ha moments de vida real i mil i mil de hores de vida empenade , domes x qualun segon infinit de tant en cuant es cap se ump amb ideas i es cor amb amor i coratge per somniar mes alla de lo q existeix .Avui he viscut un de aquest moments i amb un poc de experiencia que tenc no le intentat agafar per encarcellar lo dins se meva memoria , le deixat flota com ses nubes plenes de foc que han comencat a omplir el cel mentres escric aixo, no es res tot aixo ,un recordar se de lo que record de un record mal de recordar pero imposible de olvida com aquest capvespre de sol abres i nubes.

1 comentario:

  1. Hombree Alex!Soy Daniela, tu exclassmate del Mossen xDD desconocia tu faceta de escritor...y debo decir que (exceptuando tus faltas ortográficas y la auscencia de signos de puntuación, de buen rollo te lo digo, claro) escribes realmente bien. Me han gustado los textos que hay por aqui, asi que rees, ya me ire pasando. aléé, vagi bée Besos

    ResponderEliminar