EL HOMON VELL ES TREN I ES RELLOTGE

Avui a ns tren sense pasar en res dolent , com may, sa segut un homo vell devant jo . Se care plena de arues algunes porfundes algunes menos porfundes , com ses linies de un llibre ses pinselades a u n quadro ses arues totes contaven se seva historia , de nines , de playes mallorquines de amors pasats de puros mal fumats de un bicilita x navidad, es ulls eren serios molt serios peor x res tristos com si sapigues algo q jo may sebre i sap q no li ceda temps en aquest mon . Pasen ses parades i a ns homo vell li pega son , normal a les 9 des demati i fent 80 anys q riu dorm menja mirra i fa feina. Se li tances es ullets i no puc deixar de mirrar lo te algo , un secret sap algo q salvera aquest mon i no puc viure mes sense sebre ho. A se muneca dur un rolex platejtat sencill pero no menos car, i se agulla de segons no turra ni turra ni turra , es metros volen dins es tren es segons tmbe i es homo vell somniat de algo q un dia tenia i may mes tendra , q a pesar de tot ha tengut i no perdra. Mentres segons metros records i pensaments volen x dins es meu cap es meu ullets tmeb se tancen , Cuant se obrin es homo vell ja no hi es tan desaprescut sense deixar res seu com si may hi hagues estat , mentres volen es metros i es segons com si res.....