Del infern congelat i el cel ences

Avui demati a les 09.53 encara despert, despues de una nit moguda me pill a jo mateix cercant màquina des temps a nes google.Per fer acabar aquest hivern llarg dur i fred que visc de fi de setmana a fi de setmana. Entre setmana me morc de pena, es dia el pas somniant amb besades de barcelona, cançons d'antònia font i amb sa meva bicicleta de l'any 79; que ma duit a tants de llocs maravellosos. En de dia somniant, en se nit no puc ni tancar es ulls. Tan inquiet, tan perdut; com si tengués por d'un pic haver tancat es ulls i no obrir-los mai més. S'hivern ha d'existir, ha de ser fred i trist, casi depresiu, perque s'estiu pugui ser s'arribada del sol, de s'amor i de sa felicitat. Amb aquesta tonteria m'intent consolar, però en dematins com aquests, tot sol dins es meu llit de matrimoni mirant Fight Club m'imagin com una bala de 12mm empesa per se reacció química explosiva de sa pólvora sortint des canó d'una magnunm modelo 45 atravessant a velocitat llum es 3 centímentros que hi ha entre es canó i es meu cap i se matèria que a nes darrer moment de sa seva existència deixa un quadro a sa pared darrera jo, que hagués deixat mort d'enveja s'esquelet d'en Pablo Picasso en persona. Evidentment, això no és una opció sèria, per lo menos no del tot. Així que l'infern segueix congelat mentres el cel sa fon amb un foc més calent que es nucli des Sol. Com els estius acaben antes de que un s'en doni compte, han comencat els hiverns però no deixen de ser-hi ni quan ja sa n'han anat. Jo som sa vida despreciada de n'Alexander.